Site Aicei

L’Arsenal Militar constitueix un important conjunt d’arquitectura i enginyeria hidràulica, format per l’Arsenal del parc, on destaca la notable traça acadèmica de la Sala d’armes i la Porta del parc, l’Arsenal dels dics que inclou els sòlids edificis de tenidoria, el presidi i les ferreries, així com la Porta del dic. Tot aquest conjunt de reconegut mèrit es troba en un magnífic estat de conservació tenint present les obligades reformes provocades pel pas del temps.

L’Arsenal del parc, està reconegut com a Bé d’Interès Cultural (BIC). Forma un conjunt ben delimitat pel seu antic perímetre defensiu materialitzat en una muralla al mar i una altra, amb un fossat, cap a la població.

Està format per: Porta del parc, Sala d’armes amb una façana sud de caràcter monumental. Tot l’edifici és de granit, realitzat en pedra tallada. A l’interior, sobresurten les escales, especialment les d’estil “imperial” i els dos patis laterals. Cortina artillera defensiva.

L’edifici de tenedoria ( comptabilitat) i magatzem del segle XVIII. Actual edifici administratiu. Arquitectura amb juxtaposició de cinc mòduls i una porxada en la seva façana principal.

Avui és el Museu i Biblioteca Central. Fou l’allotjament dels condemnats a treballs forçats de l’Arsenal.

Edifici seu de l’Exposició de la Construcció Naval. En el segle XVIII, fou un taller de farga.

Quatre funcions: cos de guàrdia (interior i porticat); capella, que aporta també el rellotge de quatre esferes amb campanar, i porta Arc de Triomf, com a mostra del poder de la monarquia.

El disseny general de l’Arsenal té els seus antecedents en els primers plànols de 1732, elaborats per Francisco Montaygut, i els posteriors de 1747 de Cosme Álvarez i Joseph Petit de La Croix. La forma actual la van projectar a partir del 1751, amb algunes modificacions, Francisco Llovet i Julián Sánchez Bort, sota la supervisió de Jorge Juan Santacilia. Destaquen  les seves formes rectangulars i els segments que es regeixen per la proporció del  “nombre auri”. En tot cas es determinen les necessitats de tipus funcional de la drassana, delimitant la zona d’armaments (“parc”) i de manteniment (“dics”), amb una precursora racionalització del treball que es desenvolupa segons les Reials Ordenances d’aquella època.

Aquest conjunt ha estat declarat Bé d’Interès Cultural (BIC). La construcció del port militar va comprendre obres d’enginyeria, arquitectura, jardineria i vials.

El port civil forma part del disseny general de la base naval, encara que llurs projectes específics foren relativament tardans i d’escassa execució. Ess va realitzar per enginyers i arquitectes militars en la zona oest de la ciutat. Compren obres d’enginyeria, arquitectura, jardineria i vials, entre d’altres. En l’actualitat es conserva solament una petita part dels molls que foren fins i tot reutilitzats en el segle XIX.

Església d’estil neoclàssic, obra de l’enginyer Julián Sánchez Bort. Presenta planta de creu grega inscrita en un quadrat del que sobresurten els tancaments corbats dels braços laterals. Destaca una gran cúpula semiesfèrica  sense tambor i petita llanterna.

L’antic conjunt de fortificacions defensives de la ria a base de castells-bateries fou modernitzat al mateix temps que es va construir l’Arsenal militar.

Avui els importants castells de Sant Felip i de la Palma es troben en bon estat de conservació pendents de la definició de la seva utilització amb fins culturals, al mateix temps que també està pendent una actuació per a la rehabilitació de les petites bateries de San Carlos, San Cristóbal , Carino i Viñas.

El Castell de Sant Felip originari del segle XVI, en època de Felip II, fou declarat Bé d’ Interès Cultural  l’any 1994.

En el segle XVIII, conservant intacte l’antic reducte, es va dur a terme el gruix de les obres de la fàbrica del castell que avui es conserva.

El Castell de la Palma construït el segle XVIII  ha patit profundes modificacions durant els segles XIX i XX, conservant únicament la planta original.

En aquest apartat destaquen el Palau de la Capitania General de la Zona Marítima (1760), Caserna de la Mare de Déu dels Dolors per a Infanteria de marina (1765) i nombroses cases del segle XVIII. Entre elles sobresurten les que actualment es coneixen com de l’Ateneu i Intendència de Marina, així com les abundants residències privades que mostren magnífics balcons amb treballs de ferro i galeries vidrades.

Les esglésies més importants del segle XVIII, a més de la Sant Julià (1765), són: Sant Francesc (1751), Mare de Déu dels Dolors (1771), Mare de Déu del Socors (1777) i Mare de Déu de les Angusties (1785).

Han de destacar-se una sèrie de serveis públics de l’època de la Il·lustració. Entre ells l’antiga Alameda, avui “cantones” (petits passeigs), amb una important tradició de jardí botànic i especies vegetals d’ultramar. A més són dignes de destacar les fonts públiques de Sant Roc (1784) i de la Fama (1786), l’obelisc de Churruca, la presó pública (1786), l’Hospital de la Caritat (1783) i el Cementiri municipal (1806), el primer de Galicia del que solament es conserva la capella.

Com a cas singular es conserva A Cabana, un exemple de dic civil (1809), amb diverses construccions annexes per a la construcció de bergantins i goletes a càrrec de mestres d’aixa. El conjunt constitueix un dels arsenals civils que encara es poden trobar de l’Espanya del segle XIX.